Natale 1986 |
"L'Altâr di S. Florean il plui antic di dute Buje OPARE DE BUTEGHE Dl 'ZUAN ANTONI AGOSTINI tôr dal 1630" di Gian Carlo Menis |
Chel di San Florean al reste, ormai, l'altar plui antic di Buje. Di fat duc' chei altris, che si conservin ancjmò tes glesiis e ch'e àn rivât a salvâsi des dispersions antighis (ch'e àn, par esempli, eliminât duc' i vieris altars di len, lassant nome qualchi statue, come chê preziose di Madone, opare di Meni di Tumiez dal 1481) e des distruzions dal taramot, a' son di date plui resint. L'altar di Sant Antoni Abat in Mont al è dal 1695 e chel di San Nicolau di qualchi an dopo, l'altar majôr di San Scjefìn al è de fìn dal 1700, chel di Sant Josef dal 1791, chel di Ursinins Grant dal 1834. Altris doi altars vieris (smontâz dopo il taramot ch'a spetin il restaur) a' son chel di len di Ursinins Grant de prime metât dal '700 e chel majôr di San Laurinz dal 1882. L'altar di San Florean, invezit, ancje se no si à un document che nus dedi il milesin just, si po datâlu istes cence difìcultât ae prime metât dal 1600. Intant, si sa che par dut il '700 al ere logât ta l'abside de glesie di San Scjefin, d'indulà ch'al é stât tirât-vie e puartât a San Florean quant chal fo fat chel gnûf di marmul. Ma, a' son soredut lis sôs carataristichis di stil ch'a pàndin, cence pussibilitaí di dubitâ, la clime culturâl dulà ch'al é nassût. Si sa, di fat, che de fìn dal '500 lant indenant tal '600 la struture architetoniche dai altars furlans 'e gambìe adimplen. Tal puest des tradizionals anconis (dividudis cun parastis, pojadis parsore di un liser basament decorât e soremontadis di un fronton retangular o a capane, cun statuis disponudis su un o doi plans) a'compàrin architeturis simpri plui complicadis, cun colonis scanaladis o intorteadis, capiíei florîz, basamenz e curnîs decoradis e íiradis unevore infur, cun arcs e templars intirs o crevâz. Lis statuis a' cèdin progressivamentri il puest a taulis o íelis pituradis, intant che la sculture 'e ven riservade a fìguris di orli, come agnuluz e penacui, simpri plui scjadentis e manieristichis. Dut somât, cheste 'e je la sierade de grande altaristiche in len, che tal '700 'e vignarà quasi dal dut sostituide cui altars di marmul. Po ben, l'altar di San Florean pe sô struture architeíoniche si pon propri tal moment plui madur di chel svilup, tal cur di chê sierade, dilunc la prime metât dal '600. Ma cjalant ancjmò plui di dongje l'altar di San Florean si ven a ricognossi ancje alc di plui precîs; ven a stâj la olme de buteghe artistiche, se no propit la man, di 'Zuan Antoni Agostini, un artist ch'al à lavorat unevore a Udin tra il 1570 e il 1631. Scultôr e pitôr fra i plui interessanz di chel timp, cu lis sôs oparis al à vierte in Friûl l'ete dal altar baroc, inventant modei gnûfs (come chel dal nestri altar di Buje) ch'a son stâz dopo ripetûz par dut il secul. Metint, duncje, a confront il nestri altar cun chel, par esempli, de Madone di Aprat a Tarcint fat dal Agostini tal 1604, a' vègnin a colp tai voi i pons là ch'a son compagns. Baste cjalâ lis colonis scanaladis, cul basament e i capitei corintics, di forme e proporzions perfetamentri corispuindintis. Cussì la trabeazion, cui cherubins metûz-dentri tal frîs; i cuintrifuarz a dople curve ribaltade, in bande des cimasis; i agnui pognez sui miez arcs; lis decorazions a stuc; il stes motif decoratif piturât sui plinz des colonis.... e po l'aur ch'al revoche sflameant di ogni bande. Rispiet a chel di Madone di Aprat il nestri al à mancul sculture a tont intir e plui piture: sîs bielis taulis sui flancs dal cibori. Ma chest al pò sei il segnâl di une sô plui grande lontanance dai modei rinassimentai e, di conseguence, di une fature tarde dal mestri udinês o de sô scuele. In conclusion, une datazion tôr dal 1630 o, in ogni mût, no plui tarde dal 1650 mi semée la plui resonade. E chì al é ancje il câs di 'zontâ che altars in len di cheste precise struture, ven a stâj cun trabeazions e colonis traforadis e intelaradis cun tun cibori a cupule, no'ndi é restâz in niò in Friûl. Chel di San Florean al è, duncje, un testemoni unic e preseât. Di grant interes a' son ancje lis pituris (la statue di San Florean, logade dentri de nicje centrâl, invezit, 'e je moderne e no à nissun valôr artistic). Si trate di sîs taulis, disponudis tre par bande dal cibori, une grande tal miez e dôs pizzulis sot e parsore. Tes grandis a' son fìgurâz San 'Zuan Batiste e Sante Barbare; tes pizzulis quatri deliziosis storiis cli sanz. Une analisi plui metodiche nus disarà se ancje chestis pituris a' puèdin jessi di man dal Agostini o di qualchi colaborador; ma al é cert chc, massime lis pizzulis storiis, a' son oparis di un bon artist dal ultin manierisin furlan. L'altar di San Florean fin al moment dal taramot si ere conservât tc sô truturc di supuart avonde ben; mancul, invezit, tai soi elemenz estetics. Sorepituris inseminidis, trascuragjne, cjandelis, polvar.... a' vevin scjafojade la patine lusint dal aur, infumatadis lis pituris e impastadis lis sculturis. Il taramot j à dade une remenade, lassanlu scuintiât, ma inpins. Fin quant che la Direzion dal Museo diocesan 'e à proviodût a dâj l'acet pai prins intervenz di restaur urgjent. Infin, ricuperade la glesie, la Sorintendence lu restaurà tornant a metilu tal so puest. Chest restaur, fat dal laboratori Marinozzi di Pollenza (Mc), al à fadiât soredut a copâ i carui, a risanâ il legnam, a rinfuarzâ la struture puartant, a netâ il sporc e a rinfrescjâ l'aur. Al à lassât de bande, invezit, ]'intervent estetic (massime su lis pituris) plui lunc, delicât e costôs. Ma, tun doman, si podarà pensâ ancje a chest. Intant 'o podìn gjoldi di vê salvât un ben cultural e religjôs di grant nivel, significatîf no nome pe storie di Buje, ma ancje, come ch'o vin mutivât, pe storie da l'art furlane in gjeneral. |