Il Pignarûl  1971

Epifanie dai popui

di Domenico Zannier

 

 

I

Il gno al é stât un destin

di plante crevade,

dislidrisade de pàcare,

tornade a dâ gimes

fûr di nûi flapîz di sperance.

Il gno destin al é tronc

di tampieste e di calme

cun ramaz di passion.

No jé man che mi fruci,

curtìs che mi sveni.

Cun àjar di popul 'o plei

fiêrs di scjàipule antighe.

Il gno destin al é vôs

di mâr ch'al mangje les cretes

des opressions, vistudes di secui.

'O cjamini parsore culines

di fradis, respîrs scjafojâz,

e 'o berghèli di sanc,

svindic des lôr bocjes stropades,

rimuars ch'al rosee il cûr ai granc'.

'O soi l'acuse ch'e bruse

tal vôli di ogni delit,

il sorêli di part,

a dispiet di ogni gnot.

 

II

Boscs di televisôrs cun fuees di lûs

ai ôrs di pradaries di asfalt

'e filtrin beatitudins che si duâr.

Zampes di gome 'e slissin i frôs grî

che mai ur tremà vite.

Al é cjarboni

ossidât il nestri àjar.

Un cjant di ucei a comant

dai sunez impiâz si dilibare

cun monede ch'e cole pe sielte.

Tal mulignel dai spetacui

ch'e à parturît Mari Tecniche

falcuz e niblis si calin.

E i umin di simpri

e les femines di simpri

a cirî il gnûf di mai.

'E son pôs i dedâi

sui batons de curint.

Ma a la int j semèe di vê il cric!

La taule ch'e sa di gustât

no parecje la cene.

E 'o vin fondes di aghe.

No si dispièrdin i eserciz,

no si dìssipin les armes,

no si sierin les manetes.

'O sin nùmars di fabriche,

'o sin biliez di traspuart,

'o sin tessares di partît,

boz straplens di manifesc'.

Di nô e par nô no si vîf!

Ma quant mai di nô vino vivût?

ch'o sin resc' anagrafics

di glesies e Stâz?

Se il stafet dal popul si alce,

al ven dopli il tac de siorìe.

I miliarz di bêz dai potenz

'e son paste di sanc,

uve frante di turcli.

E di popui ch'e muerin si jemplin

les pagjines dal mont.

Scancelàiju che ombrene no fasin

ai cjocs di sorêli!

Diu, che tu sês calamîr,

torne pari di rivoluzions:

Crist, no tu sês len di cjast!

 

III

La sclavitût de tiere

sot muraons di cjscjêi

'e jé cence presons.

L'Europe no à besties di vendi

pai marcjâz antics.

Les cjadenes industriâls

'e son la gnove servitût.

La fan si é stracade di bati

su pe puarte. 'E sofle la buere

des alienazions, 'e romp

la glove ai arbui. Il cjâf

al cole distacât dal cuarp

de umanitât ch'e vûl cressi.

Reste, cjâj, sul to cuarp.

Madrés il pinsîr de libertât.

Tiere, madrés il to forment.

'0 viôt i popui de fan

a sanganâ i continenz,

i sotans des lidrîs

a rompi la gruse dal mont,

i sclâfs di duc' i talons

a ribaltâ il pês de schene.

Nol é perdon pal injust,

se justizie no jé la sô strade.

 

IV

Nol é muart il violent,

il pugn ch'al sturnìs,

la scorie ch'e sglonfe piel riade,

l'anel di taur al mustic.

Il solt nol é muart.

Ma nol é muart nancje Diu.

Deserz di savalons, cunfins di cîl,

boscs dissipâz, inmens, a ret dai flums,

monz che il vint e la nêf us àn par cjase,

'o nudrìis i miei fradis:

blancs, neris e žâi,

i testemonis de fan,

i testemonis de torture,

i màrtars de sclavitût.

Dair lôr une vôs

che nissun sun le soteri,

che nissun sort no le sinti.

'E àn di murî les colonies,

les societâz dal pûr util,

les sorepotences di fuc.

Tai cadavars dai popui 'e sustin

sgrisui di risurezion.

E un prât cence mûrs al é cjase,

un cîl no dividût al é respîr.

'O sarìn duc' cence armes

cun chel pan in tes mans.

V

Tu che tu bruscjis alimenz

tai scoladôrs di paîs,

in bande des strades,

tu varâs alc sot i dinc',

cence savôr di fognadure.

Tu che tu âs miec pugn di rîs,

mieže žumiele di manioche,

l'odôr lontan de cjâr cuete,

dut e dopli ti vignarà dât.

Tu che tu sês cence vôs,

che t'e àn cjolte i sorestanz,

minace di preson e di fusîl,

tu varâs tes orêles il to cjant,

batâli disleât di Pasche.

Tu che di angosse e libertât

tu âs fat il to dižun,

ven a cene. Al sarà ce mangjâ.

VI

Milions di mans 'e crevin

anei di umiliazions milenaries.

Miliarz di braz 'e discancarin

i puartei des celes di àjar clûs.

Si sclapin i ceps

ai vués rabiôs dai cence patrie.

Les patries no son

lucs di tiere e di lenghe,

sît di gjenerazions e di bandieres.

Indìgin, aborigin, forest

'e son nons di Storie ch'e mûr.

Là che duc' 'e son fradis compàins

'e vîf la tiere dai paris.

Dismoz, i popui 'e sdrumin

mûrs, fii di fiêr e palades.

'E jentrin tai bearz dineâz,

'e nadin tes aghes improibides.

Dut al é lôr che dut al é libar.

Une int cence fin 'e ven indevant,

cjantant cui vôi di vaît,

ridint cun bocje di cjant.

Crist al cjamine cun lôr

dilà di duc' i calvaris.

No ju dinèin ai trionfs

i gâs lacrimògins.

Discolz, 'o vin suele divine.

Crist al cjamine cun nô: