Il Pignarûl 1971 |
Epifanie dai popui di Domenico Zannier |
I Il gno al é stât un destin di plante crevade, dislidrisade de pàcare, tornade a dâ gimes fûr di nûi flapîz di sperance. Il gno destin al é tronc di tampieste e di calme cun ramaz di passion. No jé man che mi fruci, curtìs che mi sveni. Cun àjar di popul 'o plei fiêrs di scjàipule antighe. Il gno destin al é vôs di mâr ch'al mangje les cretes des opressions, vistudes di secui. 'O cjamini parsore culines di fradis, respîrs scjafojâz, e 'o berghèli di sanc, svindic des lôr bocjes stropades, rimuars ch'al rosee il cûr ai granc'. 'O soi l'acuse ch'e bruse tal vôli di ogni delit, il sorêli di part, a dispiet di ogni gnot.
II Boscs di televisôrs cun fuees di lûs ai ôrs di pradaries di asfalt 'e filtrin beatitudins che si duâr. Zampes di gome 'e slissin i frôs grî che mai ur tremà vite. Al é cjarboni ossidât il nestri àjar. Un cjant di ucei a comant dai sunez impiâz si dilibare cun monede ch'e cole pe sielte. Tal mulignel dai spetacui ch'e à parturît Mari Tecniche falcuz e niblis si calin. E i umin di simpri e les femines di simpri a cirî il gnûf di mai. 'E son pôs i dedâi sui batons de curint. Ma a la int j semèe di vê il cric! La taule ch'e sa di gustât no parecje la cene. E 'o vin fondes di aghe. No si dispièrdin i eserciz, no si dìssipin les armes, no si sierin les manetes. 'O sin nùmars di fabriche, 'o sin biliez di traspuart, 'o sin tessares di partît, boz straplens di manifesc'. Di nô e par nô no si vîf! Ma quant mai di nô vino vivût? ch'o sin resc' anagrafics di glesies e Stâz? Se il stafet dal popul si alce, al ven dopli il tac de siorìe. I miliarz di bêz dai potenz 'e son paste di sanc, uve frante di turcli. E di popui ch'e muerin si jemplin les pagjines dal mont. Scancelàiju che ombrene no fasin ai cjocs di sorêli! Diu, che tu sês calamîr, torne pari di rivoluzions: Crist, no tu sês len di cjast!
III La sclavitût de tiere sot muraons di cjscjêi 'e jé cence presons. L'Europe no à besties di vendi pai marcjâz antics. Les cjadenes industriâls 'e son la gnove servitût. La fan si é stracade di bati su pe puarte. 'E sofle la buere des alienazions, 'e romp la glove ai arbui. Il cjâf al cole distacât dal cuarp de umanitât ch'e vûl cressi. Reste, cjâj, sul to cuarp. Madrés il pinsîr de libertât. Tiere, madrés il to forment. '0 viôt i popui de fan a sanganâ i continenz, i sotans des lidrîs a rompi la gruse dal mont, i sclâfs di duc' i talons a ribaltâ il pês de schene. Nol é perdon pal injust, se justizie no jé la sô strade.
IV Nol é muart il violent, il pugn ch'al sturnìs, la scorie ch'e sglonfe piel riade, l'anel di taur al mustic. Il solt nol é muart. Ma nol é muart nancje Diu. Deserz di savalons, cunfins di cîl, boscs dissipâz, inmens, a ret dai flums, monz che il vint e la nêf us àn par cjase, 'o nudrìis i miei fradis: blancs, neris e žâi, i testemonis de fan, i testemonis de torture, i màrtars de sclavitût. Dair lôr une vôs che nissun sun le soteri, che nissun sort no le sinti. 'E àn di murî les colonies, les societâz dal pûr util, les sorepotences di fuc. Tai cadavars dai popui 'e sustin sgrisui di risurezion. E un prât cence mûrs al é cjase, un cîl no dividût al é respîr. 'O sarìn duc' cence armes cun chel pan in tes mans. V Tu che tu bruscjis alimenz tai scoladôrs di paîs, in bande des strades, tu varâs alc sot i dinc', cence savôr di fognadure. Tu che tu âs miec pugn di rîs, mieže žumiele di manioche, l'odôr lontan de cjâr cuete, dut e dopli ti vignarà dât. Tu che tu sês cence vôs, che t'e àn cjolte i sorestanz, minace di preson e di fusîl, tu varâs tes orêles il to cjant, batâli disleât di Pasche. Tu che di angosse e libertât tu âs fat il to dižun, ven a cene. Al sarà ce mangjâ. VI Milions di mans 'e crevin anei di umiliazions milenaries. Miliarz di braz 'e discancarin i puartei des celes di àjar clûs. Si sclapin i ceps ai vués rabiôs dai cence patrie. Les patries no son lucs di tiere e di lenghe, sît di gjenerazions e di bandieres. Indìgin, aborigin, forest 'e son nons di Storie ch'e mûr. Là che duc' 'e son fradis compàins 'e vîf la tiere dai paris. Dismoz, i popui 'e sdrumin mûrs, fii di fiêr e palades. 'E jentrin tai bearz dineâz, 'e nadin tes aghes improibides. Dut al é lôr che dut al é libar. Une int cence fin 'e ven indevant, cjantant cui vôi di vaît, ridint cun bocje di cjant. Crist al cjamine cun lôr dilà di duc' i calvaris. No ju dinèin ai trionfs i gâs lacrimògins. Discolz, 'o vin suele divine. Crist al cjamine cun nô:
|