|    Les ultimes contes di Olinto 
 di Celso Gallina e Egidio Tessaro  |     
  |  
|    In  chest numar di “Buje Pore Nuje!” si sintìn in dovè di ricuardâ un  amì ch’al à dât tant de sô esperience e de sô disponibilitât: ai  Alpins sô seconde famee, a cheste publicazion e a chei che lu an  cognossût. Olinto  Gallina, de famee dai Carìes di Sacuèl, nus à lassâz ai vot di  dicenbar passât.  Al veve otant’agns. Le  sô memorie e sarà simpri ricuardade di ducj chei che e an vude le  furtune di cognossilu, di scoltâlu, di preseâ le sô capacitât, fûr  dal ordenari, di ricuardâ fats, dates, nons, persones e di fâju tornâ  a vivi in tun mût di contâ apassionant, plen di particolârs, di  umorisim, di sintiments, ma simpri cun tant rispiet. Le sô colaborazion e jè stade determinant  in tancj lavôrs: le storie dai Gallina a Buje, le ricercje sule  emigrazion dai bujês in Venezuela, ricuarts di vuere, testemoneances  sule nestre int e sul nestri paîs. Olinto al à vût el grant merit di ingolosînus  sui fats dal passât e di sburtânus a cirî e meti in lûs les nestres  lidrîs e les vicendes des persones protagonistes, o vitimes, de storie  e fâ in maniere che no vadin dismenteades. El miôr mût di  ricuardâlu nus è semeât chel di publicâ doi fats che nus contave  dispes; i nons e son stât gambiâts ma i aveniments e son vêrs. Mandi Olinto e  grazie di dut.  |