Valîs   

di Roberto Ongaro

 

Valîs dilà des monts,

che a pandin la miserie

lassade fra chei claps

dal nestri biel Friûl.

Valîs che a van cun trens

folcjâts di pùare int,

sun feradis glaçadis

che a menin tal forest,

dilà di chês montagjnis

che a madressin insiums,

ma che a platin lis strussiis

e lis umiliazions.

Valîs che nus compagnin,

stagjon dopo stagjon,

a lisimâ la vite

tanche fiêr ruzinît.

Valîs che a tornin dongje

cence vê fat furtune,

compagnis di une vite

fate di delusions.

Valîs lassù, sul cjast,

ma mai dismenteadis

des mans plenis di câi

che lis àn stramudadis.