Valîs di Roberto Ongaro |
Valîs dilà des monts, che a pandin la miserie lassade fra chei claps dal nestri biel Friûl. Valîs che a van cun trens folcjâts di pùare int, sun feradis glaçadis che a menin tal forest, dilà di chês montagjnis che a madressin insiums, ma che a platin lis strussiis e lis umiliazions. Valîs che nus compagnin, stagjon dopo stagjon, a lisimâ la vite tanche fiêr ruzinît. Valîs che a tornin dongje cence vê fat furtune, compagnis di une vite fate di delusions. Valîs lassù, sul cjast, ma mai dismenteadis des mans plenis di câi che lis àn stramudadis. |