13 -5-1976 |
"PUAR FRIÛL … CE CURTISADE" Anonimo di dongje Glemone |
Ce tant biel che lu ài viodût, ce di cûr che lu ài cjalât: e cumò l'è sucedût che lu cjati dut sdrumât.
Ce dolôr, ce tante pene, ce tanc' muarz, tant tribulà, I sint il cûr che mi sdrondene, che s'ingrope, al ûl scjampà.
Ma cemût mari nature ae podût da tant dolôr a chei fiis che cun gran cure àn cirût di fale miôr!?.
'O crodevi che la vuere mi ves za mostrât dut quant; mentri invesit, no je vere, Chì il dolôr l'è tant plui grant.
Cjâr Friûl, ce curtisade che ti àn dât, in plen, tal cûr: ogni cjase insanganade che sofris', che vai, che mûr.
Ma toi fiis son chi, che cjalin che ti prein di no murì. Tenju dongje, che no falin, che ti fasin rinvignj.
Su Furlan, dâti coragjo tal scombati e sapuartâ; sarà chest il vêr omagjo pai Furlans za lâs dilà.
Suje i vôi, torne scomence. Torne sude, met adun. Il pais nol po sta cence: come te no l'è nissun,
E il Signôr, s'al è seren l'à il dovê di oleti ben e che in pâs e caritât a ti lassi tirà flât
par che un presit tant salât son ben pôs che lu àn paiât. |