13 -5-1976

"PUAR FRIÛL … CE CURTISADE"

Anonimo di dongje Glemone

 

Ce tant biel che lu ài viodût,

ce di cûr che lu ài cjalât:

e cumò l'è sucedût

che lu cjati dut sdrumât.

 

Ce dolôr, ce tante pene,

ce tanc' muarz, tant  tribulà,

I sint il cûr che mi sdrondene,

che s'ingrope, al ûl scjampà.

 

Ma cemût mari nature

ae podût da tant dolôr

a chei fiis che cun gran cure

àn cirût di fale miôr!?.

 

'O crodevi che la vuere

mi ves za mostrât dut quant;

mentri invesit, no je vere,

Chì il dolôr l'è tant plui grant.

 

Cjâr Friûl, ce curtisade

che ti àn dât, in plen, tal cûr:

ogni cjase insanganade

che sofris', che vai, che mûr.

 

Ma toi fiis son chi, che cjalin

che ti prein di no murì.

Tenju dongje, che no falin,

che ti fasin rinvignj.

 

Su Furlan, dâti coragjo

tal scombati e sapuartâ;

sarà chest il vêr omagjo

pai Furlans za lâs dilà.

 

Suje i vôi, torne scomence.

Torne sude, met adun.

Il pais nol po sta cence:

come te no l'è nissun,

 

E il Signôr, s'al è seren

l'à il dovê di oleti ben

e che in pâs e caritât

a ti lassi tirà flât

 

par che un presit tant salât

son ben pôs che lu àn paiât.