Le conte di Dante Bet...
| |
Quant che si êre fruz, tai ains prime de grande vuere, par fâ Carnavâl nus bastavin une armoniche, un liron e un clarin. J spetavin che brusàssin l'Avent tal dì de Pifanie. Di solit j davin fúc tor des sîs soresere, e lì di nô si spetave che si studass par tacâ le musiche cu les armoniches. Cussi si viergeve il Carnavâl. Le Joibe Grasse j partivin di Tombe cui cjavai e cui nemai. Qualchidun al êre vistít di carbenîr cun tant di sciabulót. In somp dal corteo mascherât si meteve un di chei di Piceche di Tombe. Cussi j entràvin tes famées par viodi se nus dàvin alc di meti tai geis. Si cjapavin soredut ús, ma ogni tant al rivave dongje ancje qualchi salamp. Nus davin ancje vin che j metevin in misture in-t-une damigjane. Cussi par ordin ch'j làvin indenant si cjatàvin cun chei âtris grups des âtres borgades di Buje. Vigj Muelâr di San Floreàn si meteve simpri denant dal corteo cui nemai che tiràvin la vuargine e Cêc denant di lui al butave il guano. Qualchidun âtri invessit, al lave atór cu le cosse e le riscjele a tirâ dongje fuée sul ór dai canalàs. Si faseve il gîr di Buje simpri compagnâs de musiche e si lave su fin ad Artigne. Sul scurí si lave duc' li di Bet a San Floreàn; si poave il gei dal salamp, chel dai ûs e ancje le damigjane dal vin che êre plene. Alore si tacave cu les fertaes, polente di chê dure, salamp e lidric. Il vin no si lu beveve te tace parceche j èrin in masse par podê sei servîs duc' ae svelte. Cussì j emplàvin tre o quatri cjaldîrs di vin e lu bevevin cjapanlu su tai cops di ramp. J mangjàvin come purcjnei e quant ch'j êrin ben passûs e ben bevûs e vignive le volte dai gjambars. Chesc' gjambars e vignivin di Vasines e ju purtàvin jú cu les cosses. Cun-t-une cossade di gjambars si podeve jemplâ une panarie. Cussì ta chês bieles taules grandes si ju mangjâve simpri bagnâs cul vin. E vigneve une biele purzión par omp. Dopo, duc' i scuss dai gjambars supâs e vignivin butâs in-t-une ràine. Parsore dai scuss si tazzàvin i savórs e un tic di rosmarìn. Dopo si butave dentri un biel pôc di vueli cun-t-un pôc di pevar e par ultin si strucjave il vin fintrimai che le ràine e êre plene rasade. Dopo lassât polsâ un póc il dut par ch'al cjapi savôr si faseve passâ cheste ràine un cul âtri e si beveve. Intant e rivave buinore. Mi ricuardi une sêre, l'ultime gnot di Carnavâl, che des vot fintrimai les dôs dopo miezegnot e son lâs fúr tre etolitros di vin, vincjecinc casses di bîre e siet casses di gasôse. I vin scognût lâ jú fin a S. Salvadôr, li di Minisin, a visâ che puartassin sú ancjemó vin parceche nol êre avonde. Les femines e preparavin i dolz, colass, crofes e crustui. Nô pizzui si inacuarzêvin dal profum che si sintìve quant che si passave pes strades. Chesc' dolz si fasevin cul saìn, vaniglie e cu le flôr dal forment che si faseve in cjâse cul nôli. I crustui fass in cheste maniere e restàvin simpri morbis. Ancje les femines e làvin in mascare e si pituràvin le mûse cul cjarbon dal spolêr. Cêrtes si vistìvin di moretine. Les mascares, cui ch'al podeve, les comprave e chêi âtris, paiant un carantàn e podèvin cjoiles a nàuli e dopo les tornàvin. Les moretines si podèvin nolegjâ a San Scjèfin lì de Siôre Giulie le venessiane mâri di Milcare il violinist, che veve une butêghe propit dongje Piêri Menis. Li dal Tabeac, e êre une orchestre che ogni an e sunave tal periodo di Carnavâl (Milcare al êre un dai sunadôrs). Chi e vignive a balâ ancje une vóre di int di fûr. Si balave ancje li di nô (li di Bet) a San Florean, lajù dal Pec a Vile, là di Leon a Strambons, lasù dal Bùf a Solaris e lì dal Rossit a Saramont e ancje a Tombe li di Menocjo dongje de ostarie. Pin al liròn, il Sèchil ae armoniche e un di Sacastoe al clarin, e êre une des compagnies di sunidôrs plui cognossudes a Buje prime de grande vuere. E imparàvin les sunades sú in Carinzie e quant che tornavin a cjase e làvin atór pes ostaries a sunâles. Ta chêi ains e êre tante ligrie ancje se no si veve bêz, ma al êre difficil finî une fieste cence qualchi barufe. |