INDIETRO

Buje! Mi soi insumiât di te!

di Romano Rodaro

 

Mi soi insumiât di Buje, scune dai miei vons

l so bosc di cjestenârs, i soi platins, i soi faiârs

Cjastinis pe fan, fueis par scjerni

E il lûc dulà ch'e si cjàtin lis lavanderis:

Gazetìn sigurât pai petèz e pes gnovis

Elisir pes orelis di feminis e frutatis.

 

Ah! riviodi il Cormòn e le sô verde pradarìe

La fornâs di Filip, il sorc, il tôr elegant

Il puartâ il lat, di soresere te latarìe

I viei tal fresc di sot i puartis a ore di lâ tal jet.

 

'I soi tornât cun von a fâ la strade impolvarade

Ch'al veve il pas lent dai bûs sot dal jôf

Une Ferrari rosse 'e svarià la mê cjaminade di ricuarz

E 'e copà il siump tignût par agns. I

 

I ai cirût par strade la vedue di une volte

Puare femine vistide di umiltât e di sudizion

Une vision mi tocjà e il so profum a dilunc lu ai sintût

I timps a 'erin gambiâz! Tocjave dai reson!

 

Alore, a San Laurinz 'i soi lat sù

Tornât a fâ la strade che la piore vistide di gale

'E faseve a San Roc, fieste di ligrìe

Camisole su la spadule sot de canicule d'avost.

 

Ah! rivâ lassù sot dai fûs lèmiz

Dai pins neris ch'e fàsin buine uardie

Viodi il Tiliment d'arint e il San Simeon

Imaginâ l'Ongjar, il Talian, il Todesc

Ch'e sburtin lis lôr masnadis, lis lôr spadis, lis lôr sclopis

Nulî l'aiar vîf ch'al ven de vissine Cjargne

Sintî mugulâ il Spirt di chest alt puest di storie

Misture di devozion e di fan no passude

Ch'e dave ai nestris viei, cûr d'aur, anime feragine

Pe fuarce dal lôr tignî dûr!

 

E il cûr sglonf di mil e un sintimenz

Pal stes troi tornâ jù ben planc

Incrosant il legri "ciao" di un trop fi fruz

Ma 'i vares vût miôr il "Mandi" furlan!

 

Alore strac, in Cjere benedide i mei pîs mi an puartât

A San Bortul anticjamare di eternitât

E là, sot lis frascjs dal simitieri

Dulà che tanc' dai miei sot de elare 'e pòlsin

'I ai sintût pôc a pôc a ripiâsi la flame

Stant che sentât par un lamp su l'ôr de lôr anime.